COM ESTEU, FAMÍLIES? DESITGEM QUE US
TROBEU TOTS BÉ I ENS ALEGREM DE PODER CONNECTAR AMB VOSALTRES A
TRAVÉS D’AQUESTA FINESTRA.
AVUI US VOLEM FER UNA APORTACIÓ SOBRE UN
ASPECTE DE LA SALUT QUE ENS AFECTA A TOTS, I ESPECIALMENT A MOLTS
DELS NOSTRES INFANTS: EL RESTRENYIMENT.
QUÈ ÉS EL RESTRENYIMENT?
És l’estat dels intestins en què les
evacuacions són escasses i dificultoses. Es caracteritza per
la dificultat del pas de femta, molt dura o petita.
Segons la Societat Catalana de
Digestologia, el restrenyiment és un símptoma caracteritzat per
una disminució del nombre de deposicions o l'existència d'esforç
o dificultat excessius per expulsar la femta.
Es considera que un pacient presenta restrenyiment quan compleix dos o més dels següents símptomes en més del 25% de les deposicions:
1.
Nombre de deposicions menor a 3 a la setmana.
2. Esforç excessiu en evacuar.
3. Femtes dures. Es consideren excrements durs quan són en forma de boles petites.
2. Esforç excessiu en evacuar.
3. Femtes dures. Es consideren excrements durs quan són en forma de boles petites.
4.
Sensació d'haver evacuat de forma incompleta després d'una
deposició.
5. Sensació de bloqueig / obstrucció en voler fer una deposició.
6. Necessitat d'ajuda per fer una deposició (lavatives, supositoris, etc.).
5. Sensació de bloqueig / obstrucció en voler fer una deposició.
6. Necessitat d'ajuda per fer una deposició (lavatives, supositoris, etc.).
En el cas dels nostres alumnes, no podem
saber quines són les seves sensacions subjectives, però sí que
podem identificar els punts 1, 2, 3, 4 i també deduir l’aparició
de dolor o d’incomoditat, que si bé són subjectius, són
identificables en molts casos.
TIPUS
Els podem classificar segons les seves
causes i segons la seva durada.
Segons les causes, n’hi ha de primari i
de secundari. El primari
no té una causa coneguda, i el secundari
és degut o bé a una malaltia, o bé a algun medicament. També hi
poden haver altres causes, com situacions emocionals o canvis de
rutina que ho afavoreixin. Quan ja hi ha dolor, aleshores també hi
ha més retenció per part de la persona que ho pateix i que vol
evitar exposar-s’hi, allargant la complicació.
Segons la durada, pot ser transitori o agut
(per canvis d’hàbits puntuals, com una medicació temporal o algun
canvi en l’alimentació) o bé crònic, si la durada és superior a
tres mesos. Per diversos motius, els nostres alumnes sovint presenten
restrenyiment crònic.
SÍMPTOMES
El més freqüent és la dificultat per a
l’evacuació, els símptomes poden ser:
- esforç en la defecació
- excrements grumollosos o durs
- sensació d’evacuació incompleta
- absència de reflex evacuant
- sensació d’obstrucció
CONSEQÜÈNCIES
Algunes
de les conseqüències són el malestar general, la disminució del
creixement, els vòmits i també la pèrdua de gana.
La Societat Catalana de Digestologia ens
descriu les conseqüències a llarg termini, que descriurem a
continuació. Les més freqüents en els nostres infants són les
hemorroides o fissures. Solen aparèixer en restrenyiments crònics
que s'acompanyen de molt esforç durant la defecació. Quan
apareixen aquestes complicacions sol aparèixer sang vermella
generalment al final de la deposició o en netejar (hemorroides), o
dolor en el moment de defecar, sobretot quan s'evacuen excrements
molt durs (fissura).
QUAN
CAL CONSULTAR AL METGE?
La Mútua de Terrassa ens fa aquesta
recomanació molt útil:
“Una vegada que comença és convenient
no esperar massa, ja que com més es prolongui el restrenyiment, més
treball costarà recuperar un hàbit intestinal normal. A més, s’ha
de consultar si es produeixen altres símptomes com disminució del
creixement, vòmits, panxa inflada o sagnat amb la femta”.
Potser els nostres infants fa anys que
pateixen restrenyiment i ja hem tirat la tovallola, però encara que
no siguem a les primeres fases, podem acudir a un especialista i
renovar les nostres actuacions.
QUÈ PODEM FER?
Com dèiem, quan comença a aparèixer el
restrenyiment no s’ha d’esperar a consultar, perquè com més
s’allargui més costa posar-hi remei (tot i que, recordem-ho,
sempre hi ha coses que ens poden ajudar). Però sobretot, si
apareixen les conseqüències més amunt esmentades, cal anar al
metge de forma immediata.
Hi ha dos tipus d’intervencions, que es
poden realitzar de forma consecutiva o en paral·lel: la no
medicamentosa i la medicamentosa. En aquest post només parlarem de
la primera, i de la segona no en parlarem perquè les recepta el
metge i no tenim competències per a fer suggeriments a aquest
nivell.
L’abordatge és INDIVIDUALITZAT, però és
cert que hi ha un conjunt de mides que són bones i necessàries per
tothom. En primer lloc cal evitar
que l’infant tingui dolor, i
per tant cal tractar les lesions localitzades a l’anus si n’hi
ha, i caldrà consultar amb l’especialista què fer en aquest
sentit. Com a mesura de desbloqueig, s’acostuma a prescriure algun
laxant per facilitar la defecació i així no patir tant mentre no es
resol la lesió.
A la la llarga, però, cal fer un abordatge
dels hàbits d’alimentació,
d’activitat física,
així com la postura
i de condicionament ambiental
en el moment de defecar.
Els hàbits d’alimentació
s’hauran d’ajustar segons si el problema és de poc volum de
femta, per la qual cosa convindrà augmentar la ingesta de fibra,
o si el problema és perquè les femtes són molt seques i dures, per
la qual cosa haurem d’augmentar el volum d’aigua.
Una vegada, vaig sentir un proverbi xinès que diu que “en el riu
sec, el vaixell no hi navega” ☺.
En uns casos i altres hi ha una actuació que a l’escola hem
observat en molts infants que va molt bé, quan s’administra en
quantitats suficients i de forma persistent i sistemàtica: l’oli
acalòric.
L’oli acalòric no és un medicament. Tot
i això, és bo que consulteu amb el vostre pediatra de referència,
nutricionista o digestòleg per qualsevol dubte sobre aquest tema. És
un oli que com el seu nom indica, no té calories i no s’absorbeix,
i ens resulta útil perquè tot ell es converteix en lubricant. Cal,
però, ser conscients que a mida que creixen els infants cal
augmentar-ne la quantitat, i en això us orientarà també el vostre
especialista de referència.
Sobre l’activitat física,
podem compensar la limitació que tenim a aquest nivell mitjançant
massatges
a l’abdomen que haurem de realitzar regularment i de forma
permanent al llarg del temps.
Us deixo aquí un parell de fotografies
sobre el massatge tailandès
per a l’estrenyiment, molt senzill, que us pot ser útil:
Comparteixo també l’enllaç
d’un vídeo de
youtube d’un altre tipus de massatge, per si voleu dedicar-hi més
estona.
La postura també
és un àmbit sobre el que podem intervenir. Sempre és recomanable
disposar d’un WC adaptat
on l’infant pugui seure correctament i segons les seves necessitats
posturals, sense bolquer, i d’aquesta manera l’esforç per fer
deposicions és més efectiu.
El condicionament ambiental venen
a ser mesures que influeixen en l’estat emocional de l’infant
així com en el seu aprenentatge condicionat. M’explico. Si
assentem l’infant en un WC adaptat, sempre al
mateix moment del dia, amb un
ambient de tranquil·litat i
confort, serà una bona ajuda.
De vegades, l’hàbit horari es pot agafar amb l’ajuda d’algun
laxant, per després retirar-lo. Però de nou, l’ús de laxants és
quelcom que heu de consultar amb el vostre especialista mèdic de
referència.
I ENCARA UNA COSETA MÉS
Voldria afegir un apunt. Les mesures
proposades: els hàbits
d’alimentació, els massatges,
així com la postura
i de condicionament ambiental,
no cal començar-los tots de cop. Val més proposar-nos un objectiu i
centrar-nos en aquest, i mica en mica, sense que suposi una càrrega
excessiva en les obligacions diàries, anar introduint actuacions
beneficioses. Així que molt d’ànim i endavant!!
DESITGEM QUE AQUESTA INFORMACIÓ SIGUI
D’UTILITAT PER A TOTS VOSALTRES. A CONTINUACIÓ, COMPARTIM AMB
VOSALTRES ELS ENLLAÇOS QUE HEM CITAT I FET SERVIR COM A FONTS
DOCUMENTALS, I ALTRES QUE PODEN SER DEL VOSTRE INTERÈS SI VOLEU
INVESTIGAR UNA MICA MÉS.
UNA ABRAÇADA A TOTS I SALUT!
FONTS D’INFORMACIÓ
ALTRES PÀGINES D’INTERÈS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada